dimecres, 7 de juny de 2017

LO PI DE FORMENTOR



Lo pi de Formentor
de Miquel Costa i Llobera
Per Danina Fernández

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor qui passa sent l'ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge
per glòria i per delit.

Oh!sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida! oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les ‘niran per la ventada
com au dels temporals.



Lo pi de Formentor  va ser escrit per Miquel Costa i Llobera (Mallorca 1854-1922), un poeta mallorquí, fill de propietaris rurals. Va viatjar a Paris, on va començar a escriure poesia romàntica. D’aquests poemes, recopilats al poemari Poesies (1885), Lo pi de Formentor, en va ser el més popular. Entre el 1885 y el 1890, va estudiar teologia, per més tard ser
sacerdot i treure’s el doctorat de la carrera. Al 1907 va marxar a l’Orient Mitjà a peregrinar, i anys més tard va morir a una església de Mallorca.

Costa i Llobera es va inspirar per escriure aquest poema en els pins arrelats als penya-segats a la península de Formentor (Mallorca). El poema parla d’un pi fort, que aguanta encara que el vent i les onades el volen arrancar.
Temàticament, el poema es divideix en set parts, cada part correspon a una estrofa, excepte les dues últimes, que formen una part. A la primera estrofa, l’autor descriu l’arbre i expressa el seu amor. A la segona estrofa diu que el pi no pot veure qui està enamorat d’ell, també parla del lloc on Déu l’ha posat, un lloc alt i amb aigua. A la tercera estrofa diu que el sol il·lumina el pi, i els ocells hi volen a prop. A la quarta estrofa diu que l’únic que necessita per viure és el que la naturalesa li proporciona. A la cinquena estrofa, l’autor diu que l’arbre és l’ésser que predomina en el seu paisatge
i parla del mateix com si fos una creació divina. A les dues últimes estrofes, l’autor diu que admira, enveja i estima l’arbre, fins a tal punt que l’anima a imitar la seva puresa.

Pel que fa a la forma, el poema està format per vuit estrofes, de quatre versos alexandrins (14 síl·labes)  i un cinquè hexasíl·lab, amb una rima que segueix l’esquema: 12A/12B/12A/12A/6b.
Pel que fa a les figures retòriques, el poema té personificacions, hipèrbatons, hipèrboles, al·literacions.
Les personificacions s’han utilitzat per donar el protagonisme a l’arbre, que és l’element heroic del poema;  els hipèrbatons volen donar més dramatisme al poema, y les hipèrboles, s’utilitzen per recalcar la grandesa de l’arbre i com domina l’entorn en el que viu.

Com a conclusió Lo pi de Formentor és un poema en el que Miquel Costa i Llobera expressa la bellesa de la natura de Formentera, i recalca com l’arbre sobreviu a tot el que el vol tombar, i que la gent hauria d’agafar aquest exemple com a model personal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BÈLGICA

Bèlgica de Josep Carner Per Judit Maynou Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es ...