Presoner

PRESONER – JORDI DE SANT JORDI

per Jordi Egea

Desertsd'amics, de béns e de senyor,   10 A

enestranylloc i en estranyacontrada,   10 B

lluny de totbé, fartd'enuig e tristor,   10 A

mavoluntat e pensacaitivada,   10 B

metrob del tot en mal poder sotsmès,   10 C

noveigalgú que de més'haja cura   10 D

esoiguardatsenclòs, ferrats e pres,   10 C

dequè en faugrat a matrista ventura.   10 D

Eu haivisttemps que no emplasia res,   10 C

araemcontent de çoquiemfai tristura,   10 D

e los grillonslleugers ara preu més10 C

que en lo passat la bella brodadura.   10 D

Fortuna vei que ha mostrat son voler10 E

susmé, volent que en tal puntvengutsia;   10 F

però no emcur, pus haifaitmondever10 E

abtots los bons que emtrob en companyia.   10 F

Car prencconhort de com sui presoner10 E

permonsenyor, servinttantcompodia,   10 F

d'armessobrat e per major poder,   10 E

no per defaut gens de cavalleria.   10 F

E prencconhortquan no pucconquerir10 G

haver en res sens que treball no senta,   10 H

masd'altrapartcuid de tristor morir   10 G

comvei que el món del revers se contenta.   10 H

Totsaquestsmals no emsón res de sofrir10 G

enesguardd'uqui el cor me destenta10 H

eemfaitotjornd'esperança partir:   10 G

com no vei res que ensavançd'unaespenta,   10 H

enacunçarnostredeslliurament,   10 I

emés que veiço que ensdemanaSforça10 J

que no sofiralgúraonament,   10 I

dequèllangueixmavirtut e maforça.   10 J

Per què no sai ni vei res al present10 I

queempuixa dar en valor d'unaescorça,   10 J

masDéutot sol, de quiprencfundament10 I

e de quifiu, i-z ab quimoncors'esforça;   10 J

ed'altrapart del bon rei liberal,   10 L

quiemsocorrec per gentilesagranda,   10 M

loquiens ha mès del tot en aquest mal,   10 L

queellme'ntraurà, car soijussa comanda.   10 M

Reis virtuós, monsenyor natural,   10 L

tots al present no usfemaltre demanda,   10 M

mas que us record que vostrasangreial10 L

maidefallí al quifos de sa banda.   10 M

LOCALITZACIÓ:

Autor:

-          Presoner va ser escrit per Jordi de Sant Jordi

Obra, gènere i tendènciesartístiques del moment:

-          Es conserven només 18 poemesd'entreelsqualspodríem destacar "Estramps", "Presoner" o "Lo setged'amor"; en aquestbreucançoners’hiinclouPresoner que ésessencialmentamorós, dinsl'actitud encara vinculada a l'amorcortesàtrobadoresc, que mantenia la sevavigència i eficàcia en elsnuclis postfeudals de Catalunya. La sevapoesiasegueixbastantl’estiltrobadoresctot i que ésinfluenciat per l’humanisme del moment i obre nouscamins a la lírica catalana i combina termes tradicionalsambels de Petrarca.La sevallenguaés la barrejapròpia de l'època entre el català i occità.Pertany a l’obra de Presoner en si, i dinsd’aquesta en trobem diversos poemescomaquest.

Parlantmés sobre l’autor i el contextsociopolític...

-          Jordi deSant Jordi era un cavaller i escriptorvalenciàque va néixerdurantelsdarrersanys del segle XV al qual era aleshores el Regne de València i va morirprobablement en 1424 al Castell de la Valld’Uixó.Va viure al servei del reiMagnànim de qui va rebregransquantitats de diners. En una expedició a Nàpols, va caurepresoner de les tropes de Francesco Sforza i va ser llavorsquan va escriureaquest poema, onexpressaval’enyorança per la sumptuosa vida cortesana.La poesia era una peticióadreçada al monarca perquèagilitzéselstràmits de l’alliberament propi i delsseuscompanys.Durant el segle XV el fet de fer-nepresonersalsenemics era bastanttípic, ja que d’aquesta manera, elspodies convertir en elsteusesclaus o bépodiesdemanar un rescat al rei o al senyor que pertanyien. En el poema ésaquestúltim cas.Voliaensenyar al poble en quina situació es trobavenaquells que havienlluitatpelpoble i pelrei.

Contextpolític i social:

-          L’expansiódesprés de la batalla de Muret es va dirigir a València, Illes Balears i la resta del Mediterrani.

-          Elsmonarques de la corona van conquerirpartdelsterritorisàrabs.

-          Ocupació de l’illa de Sardenya, incorporació del Comtatd’Urgell i annexió definitiva de Sicília i Mallorca.

-          El 1412 comença la dinastia castellana.

-          Existeix la Diputació General que l’any 1359 passa a anomenar-se Generalitat de Catalunya.

DETERMINACIÓ DEL TEMA:

El tema del poema seria l’exaltaciódelssentiments i emocionsd’unpresoner a causa del captiveri que estàpatint, i de la melancolia que li suposatrobar-se en soledat.

1.- En la primera estrofa ja evidencia la solitud i la desolació per la captivitat.

2.- En la segonatractaambaquestamelancolia comentada les comoditats i luxes que teniaabansd’esdevenircaptiu.

3.- En la tercera en els dos últims versos, recalca aquestaexaltació de sentiments, que òbviamentsón de tristorquandiu ‘estic a bon punt de morir de trist…’.

ANÀLISI MÈTRICA I ESTRUCTURA:

Presonerés un poema format per cinc cobles de vuit versos, és a dir, octaves,decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. La tornada és de quatre versos (quartet).Elsdecasíl·labstenen cesura a la quartasíl·laba. La rima que es repeteixambvariantséscadenoencadenada:

 

10 A

10 B

10 A

10B

10 C

10D

10 C

10 D

ANÀLISI DE LA FORMA PARTINT DEL TEMA:

Com a figura retòricanecessària per a la comprensió del tema trobem una antítesi del vers 9 – 12 (2n paràgraf) que consisteix acontraposar dos sintagmes, frases o versos en què cada un expressa una idea de significat afirmativa o negativa. Aquí s’explicatot el que teniaabans i com no ho va saber valorar, com ha perduttot. Ho diuaixíperquèvol que vegemcom compara el pes que portavasempreambelsvestitsgruixuts de brodadura  que era major al pes que porta a sobre sentpresoner, ja que seguramentnomés porta aquestsgrillons. La roba que portiseràgairebécap i de molt poca qualitat.

CONCLUSIÓ:

El text va ser moltimportant per la tradicióliteràriaperquèprecisament va obrirnouscaminsa la lírica catalana i combina termes tradicionalsambels de Petrarca, que va ser un líric i humanista italià, la sevapoesia va donar lloc a un correntliterari que influí en autorscom Garcilaso de la Vega (a Espanya) o William Shakespeare (a Anglaterra).

Despréscom a resumprecís, destaquem la desesperació i el penediment que pateix Jordi de Sant Jordi encara que no hodiuclarament a l’obra, amés de la tristor que sí que queda més que comentada. I també el no haversabutgaudirproudels luxes que disposava i finalmentl’intentpersistent per intentar guanyar-se el favor del reiperquè el tregui de la situació en què es troba (que ésprecisament el motiupelqual va estar escrit el poema, per enviar el poema al rei i que aixíagilitzés la sevasalvació).

Expressad’una forma indirecta el tòpic ‘No saps el que tensfins que hoperds’, fent una clara incisió en la llibertat del nostre protagonista, que només va saber valorar-la quan ja l’haviaperdut.

Versiómusicada per RamonPelegroSanchis, mésconegutcom a Raimon;

https://www.youtube.com/watch?v=lJNRMOXCf50

"Colguen les gents"

COLGUEN LES GENTS AB ALEGRIA FESTES - AUSIÀS MARCH  

Per Paula Bonet
 

Colguen les gents ab alegries festes

Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínuu plant.

Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràctica dels vius:
d’imaginar mon estat són esquius,
sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.

Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d’haver se defensa.

E, si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finier,
seran donats térmens a ben amar.

E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor l’ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.

Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot ber fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.

LOCALITZACIÓ
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller de l'època medieval que va néixer a Gandia l'any 1397 i va morir a València l'any 1459. Com a curiositat sabem que March es va casar amb Isabel Martorell, la germana de Joanot Martorell, l'escriptor del famós llibre Tirant lo Blanc.
Va escriure un total de 128 poemes els quals s'han classificat en tres blocs: cants d'amor, cants de mort i cant espiritual.
Colguen les gents ab alegria festes és el poema número XIII que pertany al grup de poesies de "llir d'amor" una subcategoria que pertany al bloc de cants d'amor.
En aquesta obra trobem una influència lírica trobadoresca, en el fet de dedicar els seus poemes a una dóna, però la narrativa de March va suposar una gran modernització pel que fa als temes tractats (sobretot temes amorosos) i l'ús de la poesia personal i filosòfica, d’aquesta manera es va allunyar de la cultura de tradició feudal.
Situem a March en el corrent del Segle d'Or valencià, on va haver-hi un període de prosperitat a les collites, i va créixer la burgesia, ja que aquesta va emigrar d'Aragó a causa dels conflictes. Per tant va ser un període d'auge tant econòmic com social com cultural. Tot i que va ser un període de millora, March no ho representa així en la seva obra, sinó que mostra el seu desig de morir. Temes sobre els sentiments, es veuen presents al llarg de tot "llirs d'amor".

TEMA
El tema que es tracta a l'obra és el desig de morir per la manca d'amor, ja que l'amor que sent cap a l'amada és un amor no correspost. Ho podem veure per exemple, quan diu "Tothom es fa amb qui li és semblant, per això a mi no em plau fer-me amb els vius" on mostra més afinitat cap als morts que cap als vius. En general l'argument del tema seria aquest penediment que sent, i la culpabilització de la dama davant la seva mala sort en l'amor.

ESTRUCTURA/MÈTRICA
Aquest poema està format per 6 estrofes de 8 versos decasíl·labs cadascun, i es troba dividia en 5 cobles més una tornada, aquesta última de 4 versos. Per tant, podem dir que és d'art major.
L'esquema de l'obra és en creu creuada, és a dir, 10A, 10B, 10B, 10A, 10C, 10D, 10D, 10C, de rima consonant. També trobem una censura a la quarta síl·laba de cada vers, aquesta tècnica és utilitzada en la tradició catalana.
Quant a les parts del text, el podem dividir en 4 parts:
La primera (vers 1-12): On trobem una descripció de les festes alegres de l'època amb la contraposició dels seus sentiments, ja que està patint per amor.
La segona (vers 13-24): On compara els seus sentiments amb els d'altres personatges com el rei de Xipre i Tici, i ens diu que el seu dolor mai no podrà ser curat.
La tercera (vers 25-40): On explica el seus dos punts de vista, el primer seria el desig que se li aparegui la mort, ja que així s'aniria tot el seu dolor, i l’altre seria la negació a morir, ja que sinó, no veuria a la seva estimada. Per tant ens trobem amb la indecisió de l’autor.
La quarta i última part (vers 41-44): Aquesta seria la tornada, i aquí es veu com decideix posar fi a la seva vida, amb l'esperança que la seva amada se'n penedeixi de no haver estat al seu costat.

FORMA/RECURSOS LITERARIS
Trobem diversos recursos literaris al poema de March, però només nomenarem aquells més importants, que serien:
L'antítesi (primera estrofa): on hi hauria una contradicció en els quatre primers versos, ja que parla sobre l'alegria a les festes, la diversió..., amb els sis següents versos, els quals parlen sobre ànimes en pena. D'aquesta manera recalca el sentiment de dolor. Podríem dir que el poema comença alegre i acaba amb la mort.
Comparació: com hem dit abans, la segona part en la qual està dividida l'obra, seria tota ella una comparació, ja que compara el seu dolor amb el del rei de Xipre i amb Tici. D'aquesta manera, aquest recurs estilístic és bastant important dins de l'obra.
Metàfora (vers 21-22): "mentre un corc em rosega la pensa, tinc l'altre dins del cor de nit i dia" on explica que té un corc dins del seu cos que li rosega el cor. D'aquesta manera li dóna èmfasi en el dolor que sent per aquest amor no correspost.
Hipèrbole (vers 25-26): "I si la mort no em suposés l'ofensa de fer-me absent d'un tan bell panorama", on exagera el fet que l'únic que el farà tenir por a la mort és no tornar a veure la seva estimada. Ell prefereix morir i rebre un acte d'estimació per part de l'amada, que serien les seves llàgrimes, que estar viu i no rebre'n cap. Amb aquesta exageració torna a fer èmfasi amb el desig de morir.

CONCLUSIONS + OPINIÓ PERSONAL
Ausiàs March és probablement l'home més reconegut de la literatura medieval valenciana, ja que va ser un poeta molt llegit i va influenciar a grans poetes castellans com Garcilaso de la Vega i Fernando de Herrera entre d'altres. Possiblement per això, és pel qual s'han conservat tantes obres d'ell. A més, es diu, que tota la poesia en valencià del segle XVI és un intent d'imitació de la seva obra. Una característica que el destaca és que la seva obra va fer un canvi a tot l'anterior i va adquirir un to més personal i sincer que contrastava amb la retòrica de l'amor cortès.
Parlant de l'obra observem com deixa molt clars els seus sentiments i el seu dolor respecte la negació de la seva amada mostrant la poesia molt personal, tal com hem mencionat i utilitzant elements filosòfics.

Com a opinió personal, he de dir que, tot i tenir moltes exageracions, March va saber expressar molt bé els seus sentiments com a home enamorat i això li dóna un toc més líric al poema.

"Colguen les gents"

“Colguen les gents” per Ausiàs March

Comentari de text de Judit Serrano

1.      Text:

[Versió moderna de Climent forner]

                                                                                                      ESQUEMA MÈTRIC

Que alegrement la gent celebri festes                                                                A

tant lloant Déu com divertint-se a pler;                                                             B

jardins, carrers i places facin ple                                                                        B

i que també s'hi narrin les grans gestes,                                                             A

         ( ⁵ ) mentre jo, els seus sepulcres visitant,                                                                   C

consultaré les ànimes damnades,                                                                       D

i em respondran sentint-se acompanyades                                                         D

només per mi en el continu plant.                                                                      C

Tothom es fa amb qui li és semblant,                                                                 E

          ( ¹⁰ )per això a mi no em plau fer-me amb els vius:                                         F

del meu estat es mostren tan esquius                                                                 F

que em veuen com un mort que infon espant.                                                   E

Captiu, el rei de Xipre, de l'heretge,                                                                  G

al meu semblar no és pas més malaurat:                                                             H

          ( ¹⁵)com que el que vull no em serà mai donat,                                                H

d'aquest desig no em pot guarir cap metge.                                                       G

Si Tici, a qui el voltor es menja el fetge                                                             I

mentre la carn li va brotant de nou                                                                    J

i de menjar l'ocell mai no en té prou,                                                                 J

          ( ²⁰ )pateix, a mi més fort dolor m'assetja:                                                      I

mentre un corc em rosega la pensa,                                                                   K

tinc l'altre dins el cor de nit i dia,                                                                      L

i aquest rosec tan sols s'aturaria                                                                         L

amb allò que no puc haver en defensa.                                                              K

          ( ²⁵ )I si la mort no em suposés l'ofensa                                                      M

de fer-me absent d'un tan bell panorama,                                                          N

ja pot vestir de fang, ordint la trama,                                                                N

el meu cos nu, si vol: aquest no pensa                                                               M

en cap plaer fora d'imaginar                                                                               O

          ( ³⁰ )que els meus desigs no es podran mai complir,                                       P

i si em calgués posar a la vida fi,                                                                       P

el bon amor s'haurà de limitar.                                                                           O

És més: si al cel Déu em vol col·locar,                                                               Q

per tal que el meu delit sigui complit,                                                                R

          ( ³⁵) més enllà d'Ell caldrà que em sigui dit                                                                R

que aquesta mort a vos us féu plorar                                                                    Q            

sabent-vos greu de la poca mercè                                                                      T

a l'innocent i màrtir dispensada,                                                                        U

qui vol del cos l'ànima separada                                                                        U

          ( ⁴⁰ )si és que de vós el condol pot haver.                                                       T

Llir entre cards, a ambdós no ens cal saber                                                       W

que es pot donar la vida per amor:                                                                     X

creure de mi que sóc en tal dolor,                                                                      X

no fareu molt donant-hi plena fe.                                                                      W

2.      Localització

El autor Ausiàs March, poeta valencià medieval, va ser armat cavaller i formava part d’una família de poetes. Destacava dintre del Segle d’or Valencià i es considerava un poeta modern per abandonar l’occità i començar a escriure en català. El seu treball es caracteritza per la intensitat de sentiments i reflexions.

El poema pertany a Llir entre Cards, una de les cinc parts de l’obra Cants d’amor on es reflexa les etapes de la vida de l’autor. Aquesta obra està constituïda per cent-vint-i-vuit poemes.A més,S’utilitza la poesia trobadoresca, pròpia del segle XII. El tema preferent es l’amor.

3.      Sentit global

El amor no correspost.

                                                              

4.      Estructura externa

Esta format per sis estrofes de vuit versos (exceptuant l’ultima) decasíl·labs amb una censura a la quarta síl·laba, escrits en art major amb rima consonant creuada (abba).

5.      Estructura interna

-         Estrofa 1:

Descripció de la festa i l’alegria en contraposició als seus sentiments.

-         Estrofa 2:

Expressió del seu dolor envers la gent aparellada que lo evita.

-         Estrofa 3:

Fa una comparació del seu malestar amb dos corcs que el menjant per dins.

-         Estrofa 4:

Diu que no tem la mort, degut a que la vida es mes malaurada per ell.

-         Estrofa 5:

Demana que si ell mort ella plori i es senti culpable per provocar la seva infelicitat.

-         Estrofa 6:

Diu que morirà per amor i que necessita la seva salvació.

6.      Anàlisis del text

Figures literàries

-         Antítesis:

Estrofa 1

Que alegrement la gent celebri festes

tant lloant Déu com divertint-se a pler;

jardins, carrers i places facin ple

i que també s'hi narrin les grans gestes,

(Es descriu la alegria i la diversió de la gent durant les festes)

                                                                                                              

mentre jo, els seus sepulcres visitant,                                                           

consultaré les ànimes damnades,                                                          

i em respondran sentint-se acompanyades                                            

només per mi en el continu plant.

(Parla del turment de les ànimes en pena)

-         Metàfora:

Estrofa 2, verso 8

d'aquest desig no em pot guarir cap metge.

(Ens explica que el seu dolor per amor es incurable i al relaciona amb una malaltia)

-         Comparacions:

Estrofa 2, verso 5

Captiu, el rei de Xipre, de l'heretge,

al meu semblar no és pas més malaurat:       

com que el que vull no em serà mai donat,  

d'aquest desig no em pot guarir cap metge.

(Compara el seu malestar amb el del rei de Xipre presoner d’un heretge)

Estrofa 3

Si Tici, a qui el voltor es menja el fetge

mentre la carn li va brotant de nou

i de menjar l'ocell mai no en té prou,

pateix, a mi més fort dolor m'assetja:

(Compara el seu dolor amb el del tità Tici, a qui un àguila li arrossegava cada dia el fetge)

7.      Conclusió

El poema d’Ausiàs destaca per l’expressivitat dels sentiments, la rima i les seves comparacions tan descriptives, les quals propicien una bona compressió del patiment de l’autor. Malgrat tot, caldria dir que l’eix central del poema només es centra en ell mateix.